Proposta

Si una cosa es desprén dels estudis, és que el tram Gandia-Oliva és el més econòmic i el que major nombre d’usuaris aportaria. És un tram senzill, curt, i amb una estació provisional al nord d’Oliva s’abarataria la fase. No cal fer el desdoblament Cullera-Gandia fins que el tren no arribe a Dénia o més enllà i existisquen serveis directes, ja actualment es poden fer circulacions cada 15 minuts en hora punta amb encreuaments a Cullera, Tavernes i Xeraco. L’estació a Bellreguard és inqüestionable, i una parada a l’Hospital de Gandia tindria un ús important també.

La seua prolongació a Dénia permetria mallar per la costa la xarxa ferroviària, a l’enllaçar amb el Tram. De Dénia a Alacant, ja hi ha un servei: lent, sí, però com a mínim ofereix una alternativa en transport públic als municipis per on passa. Per aquestos motius, creiem que el tram Gandia-Oliva és el més prioritari, el qual s’hauria d’exigir, i executar quan abans millor. I l’èxit d’aquest tram, seria el principal motiu per a prolongar la línia fins a Dénia, que hauria de vindre en una fase immediatament posterior. Una volta el tram Gandia-Dénia estiga construït, ja es podrà mirar la prolongació fins a Alacant; però si no es comença per res, l’argument de que és una obra molt costosa en global serà una constant i mai s’avançarà.

No es demana cap línia d’alta velocitat, sinó simplement una línia de rodalies per la qual puguen coexistir serveis regionals, amb parades als municipis per on passa. Així doncs, i amb aquestes premisses, fem la següent proposta:

 

Traçat-Fases

  • Fase 1: Gandia-Oliva

Implica la prolongació de Gandia a Oliva, en doble via, fins a una estació en trinxera al nord del casc urbà. Comptaria amb parades a l’Hospital de Gandia i Bellreguard-Miramar, que donaria servei a diversos municipis del sud de la Safor (i, per la qual cosa, hauria de disposar un pàrquing gran). Seria interessant estudiar apropar l’estació de Bellreguard al seu casc urbà, desviant-se lleugerament de la traça de l’antic ferrocarril, ja que així el seu ús seria major per part dels ciutadans de Bellreguard al tindre una millor accessibilitat a peu.

bellreguard

Dos ubicacions alternatives per a l’estació a Bellreguard. Una, pegada al casc urbà, i altra sobre la traça de l’antic tren.

 

  • Fase 2: Oliva-Dénia

S’aborda el pas pel casc urbà d’Oliva i la seua arribada a Dénia. Els estudis fets proposen un fals túnel pel passeig d’Oliva (1’6 km); en canvi, si aquest es fera pel carrer Guillem de Castro o per l’avinguda Sisterón, serien de menor llargària i abarataria l’obra (1’0 km i 0’8 km respectivament). Són carrers el suficientment amples com per a permetre el pas del fals túnel.

Per a abaratar més les obres, l’estació d’Oliva (fase 1) podria ser en trinxera a l’inici del fals túnel (seguiria sent estacions dins del casc urbà) o bé enfront del CEIP Hort de Palau.

oliva

Creuar Oliva per Guillem de Castro o Sisterón reduiria la longitud del fals túnel. L’estació podria ubicar-se en trinxera just abans de començar el túnel, o bé davant del CEIP Hort de Palau.

 

A l’eixir d’Oliva, el traçat seguix paral·lel a la N-332 primer i a l’AP-7 després, fins a arribar al Verger, on s’aproparia al casc urbà per a tindre una parada de rodalies. També en tindria Ondara, on s’hauria d’estudiar un traçat pegat a la part est de la N-332, o bé un traçat que vorege Ondara pel nord. L’estació d’Ondara hauria de tindre un pàrquing gran, ja que seria l’estació de referència per als municipis de la Rectoria i Pedreguer.

el-verger-ondara

El traçat pel Verger aniria paral·lel a l’avinguda Constitució, on s’ubicaria una parada pràcticament dins del casc urbà. A Ondara, el tren bé podria anar paral·lel a la N-332, o bé pel nord del municipi, disposant una parada pròxima al casc urbà en qualsevol cas.

 

A continuació, el tren passaria pegat al casc urbà de la Xara per la part sud, on s’habilitaria una parada de rodalies. Aquesta seria l’estació de rodalies del nucli de València més pròxima, junt amb la de Dénia, per als usuaris de Xàbia i Jesús Pobre, per la qual cosa hauria de tindre un pàrquing suficientment gran per a aquestos usuaris. Finalment, el tren arribaria al casc urbà de Dénia, en doble via, fins a l’altura del carrer de Diana (com la proposta 3B bis de Foment), on es situaria una estació en superfície en cul de sac.

 

  • Fase 3: Desdoblament Cullera-Gandia

Aquesta fase podria ser simultània amb la fase 4. A Gandia, hauria de valorar-se si desdoblar el túnel o deixar-lo en via única. De desdoblar-se, implicaria tallar provisionalment la línia mentre duren les obres al túnel de Gandia. A Xeraco, l’alternativa del ministeri de Foment la qual voreja el municipi per l’oest, amb una parada al carrer la Rondonera, la considerem la més adequada, doncs l’estació s’ubicaria igual o més pròxima al centre del municipi que l’actual i el cost econòmic per tindre doble via per Xeraco no és excessiu.

 

  • Fase 4: Alacant-la Vila Joiosa-Altea

Aquesta fase podria ser simultània amb la fase 3. Es podria diferenciar dos etapes:

1- Alacant-la Vila Joiosa

Es construiria un nou traçat en doble via des d’Alacant fins la Vila. La línia es desviaria de la Alacant-la Encina a l’altura de l’A-70, on aniria paral·lela a ella. Hi hauria una parada a Alacant-Nord, amb connexió amb el Tram (Línia 2) i molt pròxima a la Universitat d’Alacant. La següent parada seria (en cas de ser possible) sobre el túnel de l’A-70 entre Mutxamel i Sant Joan, en viaducte, per a donar servei a aquestos dos municipis. A continuació s’ubicaria una altra parada al Campello, en trinxera, on travessaria el carrer Miguel Hernández en fals túnel (250 m), i seguiria paral·lela per l’AP-7 cap al nord. Abandonaria l’autopista per a apropar-se a la Vila Joiosa, l’estació de la qual estaria just pegada a la fàbrica de Chocolates Valor.

fase4-1

Les estacions d’Alacant-Nord, Mutxamel-Sant Joan, el Campello i la Vila Joiosa.

2- la Vila Joiosa-Altea

A partir de la Vila, es canviaria l’ample a la línia del Tram Alacant, cosa que abarataria l’obra. Entre la Vila i Altea hi hauria doble via, mentre que d’Altea a Dénia, via única. Es crearia un xicotet ramal del Tram fins a la nova estació de la Vila Joiosa, en la qual hi hauria correspondència. Així doncs, l’actual L1 del Tram finalitzaria el seu trajecte a la nova parada de la Vila Joiosa.

Entre Hospital Vila i Altea hi hauria parada a cada una de les actuals estacions de la xarxa del Tram Alacant (amb alguna rectificació, com la d’apropar la parada de Disco Benidorm que s’hauria de traslladar al costat de l’estació d’autobusos de Benidorm). La via doble acabaria a Altea.

 

  • Fase 5: Altea-Dénia

Seguiria el canvi d’ample de la xarxa del Tram Alacant, en via única ara. A Altea, s’hauria d’estudiar la possibilitat del canvi d’ample i electrificació tant del túnel urbà com del pas pel Mascarat. De no ser-ho, s’haurien de plantejar alternatives viables, mantenint en tot cas una parada el més pròxima possible al casc urbà alteà. Entre Calp i Benissa hauria de hi haure diverses rectificacions del traçat per a eliminar corbes i fer-lo més competitiu, conservant en qualsevol cas l’ubicació de les principals estacions. Entre Teulada i Gata s’hauria de construir un túnel d’uns 1.500-2.000 m per a salvar el complicat pas actual per la Serra de les Seldetes. Només es mantindrien les parades de Gata, Teulada, Benissa i Calp.

esquema2

Resum esquemàtic de la proposta

 

Servei

Per aquest nou traçat, en definitiva, hi hauria un servei de rodalies València-Dénia, amb una freqüència de pas cada 30 minuts i parada a totes les estacions. Entre València i Alacant hi hauria un servei de regional, amb parada a: València, Silla, Sueca, Cullera, Tavernes, Gandia, Bellreguard, Oliva, Ondara, Dénia, Gata, Teulada, Benissa, Calp, Altea, l’Alfàs del Pi-l’Albir, Benidorm, la Vila Joiosa, el Campello, Mutxamel-Sant Joan, Alacant Nord i Alacant: freqüència de pas cada hora (mitja hora en hores puntes), i inversió de marxa a Dénia. Així, amb el servei regional, el de rodalies, i horaris candenciats en la mesura que siga possible, hi hauria una freqüència de pas cada 15-30 minuts en les estacions en les quals tindria parada.

Al tram Dénia-Altea només el regional prestaria servei. Al tram Altea l’Olla-Alacant hi hauria un servei de rodalies, amb horaris candenciats amb el regional, de tal manera que hi haja una freqüència de 15-30 minuts al tram. Els serveis de rodalia Altea l’Olla-Alacant tindrien parada a totes les estacions.

Els bitllets de rodalies serien aptes per a desplaçar-se amb el regional tant al nucli de València com al d’Alacant.

esquema1

Esquema del tren de la costa. En blau: línia de rodalies València-Dénia (C1). En roig: línia de rodalies Alacant-Altea (C4). En verd: línia de regionals València-Alacant per la costa.

 

Xarxa del Tram Alacant

La línia 1 i 3 del Tram de FGV s’unirien en una sola, la qual finalitzaria el seu recorregut a la nova estació intermodal de la Vila Joiosa.

proposta-6-denia-alacant-fgv

Reconfiguració de la xarxa del Tram Alacant.